El 9 de juny de 1959, Lynne Harper, una xiqueta de dotze anys, va desaparèixer a prop d'una base aèria a Ontàrio, Canadà. Dos dies després, el seu cos apareixia estrangulat i violat en un bosc proper. L'última persona que l'havia vista viva era Steven Truscott, un adolescent de catorze anys que fou, inicialment, condemnat a mort. Proves entomològiques recollides a l'escena del crim romangueren ocultes durant quasi mig segle, i quan finalment van veure la llum, van desmuntar el pilar fonamental de tota la condemna.

Font: VanLaerhoven, S. L., & Merritt, R. W. (2019). 50 years later, insect evidence overturns Canada's most notorious case — Regina v. Steven Truscott. Forensic Science International, 301, 326–330. https://doi.org/10.1016/j.forsciint.2019.04.032

Octubre de 1912. L'estació de tren de Jaca s'ompli de gent per a rebre el bisbe. Entre la multitud, un home, conegut per tothom com "l'holandés" o "el chiflado", en un acte que sembla sorgir del no-res, trau una pistola i dispara quatre trets a Vicente Bueno. Què va passar realment pel cap d'Eduard Slyper aquell dia?

---

Font: Gimeno Riera, J. (1914): Un caso de psiquiatría médico-legal (El crimen de Jaca), Saragossa, Tipografia de M. Marferiu.

En aquest episodi, tractem la història de Paula Gassona, una vídua que ho va perdre tot, fins la dignitat, per ordre d'un canonge protegit pel fur eclesiàstic. Acompanyats de l'estudi de Josep Capdeferro (UPF), viatgem a la cruïlla entre la justícia reial i l'abús de poder en l'Antic Règim.

Font: https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/38/82/02capdeferro.pdf

Una nit plujosa, a Madrid, un comerciant reposa al seu llit mentre es recupera d'una malaltia lleu, moment que aprofita el seu assassí per a apunyalar-lo fins a onze vegades. Les criades senten crits, però la mampara està tancada per dins. Quan aconsegueixen entrar-hi, només veuen una silueta emmascarada que fuig. No hi ha signes de robatori. Cap finestra forçada. Com va poder entrar l’assassí?

La investigació topa amb un mur de silenci fins que una carta interceptada ho canvia tot. “Querido Vicente, escarmienta…”

En aquest episodi, explorarem un dels crims passionals més impactants del Madrid de la Il·lustració.

Un cas real de gelosia, planificació i sang freda. Perfecte per als amants del #truecrime històric.

Font: Meléndez Valdés, Juan (1818): Acusación Fiscal contra don Santiago de San Juan y doña María Vicenta de Mendieta, reos del parricidio alevoso de don Francisco del Castillo, marido de la doña María, pronunciada el día 28 de marzo de 1798 en la Sala Segunda de Alcaldes de Corte por su fiscal don Juan Meléndez Valdés. Madrid, 1818.

L'any 1632, una jove vídua de vint anys, Joana, declarava davant la justícia que el bandoler més temut de Catalunya, Serrallonga, l'havia segrestada. A partir d'aquell testimoni, durant quatre segles, la seua figura es va transformar: de possible víctima a còmplice, de molinera anònima a heroïna romàntica, de prostituta marginal a símbol de resistència catalana.

En aquest episodi explorem l'article d'Alejandro Llinares Planells (2026) que detalla com els romanços de cec, el teatre barroc, els balls parlats i la Renaixença van forjar el mite de Joana Massissa.

Font: https://doi.org/10.14198/pasado.30788

Abril de 1840. El cadàver d'un sabater apareix en una séquia, prop del pont de Sant Julià, a Santiago de Aravalle. Les proves són confuses, els testimonis es contradiuen i la investigació topa amb un mur d'incerteses. Qui va matar realment Luis Sánchez?

Sociedad de Jurisconsultos (1863): "Causa contra Isabel Jiménez. Sobre parricidio", en Colección de las causas más célebres..., Madrid, Libreria de Leocadio López, Vol. 4, pp. 144-171.

L'any 1675, un predicador recorria les cel·les de Newgate repartint pamflets que prometien quelcom extraordinari: treballar a les plantacions d'Amèrica podia salvar l'ànima. Creuar l'Atlàntic, deien, era creuar el llindar de la redempció.

Però quan els vaixells atracaven als ports colonials, la primera realitat que esperava els deportats era una subhasta d'esclaus.

En aquest episodi analitzem un dels misteris historiogràfics més pertorbadors del món modern: com la teologia protestant i el capitalisme imperialista es van fusionar per crear un sistema penal que prometia salvació als condemnats i mà d'obra barata als colons.

La redempció estava disponible, sí. Però les condicions les fixava el mercat colonial, no Déu.

Font: Cox, Alexandra, & Sweeney, Stuart. (2026). "Convict transportation in early modern England and America: Surplus persons and fallen souls". The Journal of Historical Criminology. https://doi.org/10.21428/4b74e090.d69165e6

Al segle XVIII, a Manila, un llibert, antic esclau, es va casar amb una rica hereva blanca. Set anys després, els seus fills començaren a morir en estranyes circumstàncies. La gelosia, els informes maliciosos i un odi visceral forjat en les atrocitats de l’esclavitud van convertir Romualdo Denis en un dels infanticides més esgarrifosos de la història colonial.

Font: Una Sociedad de Jurisconsultos (1863): “Insigne fidelidad de un perro. Infanticidios multiplicados”, a dins Colección de las causas más célebres e interesantes... , Vol 1, pp. 44-72.