Avui ens visita una dona que va fer l'impossible: convertir un esport gairebé invisible als mitjans en un fenomen de masses, fins al punt que vam arribar a conèixer més nedadores de sincro que celebritats del país.

Anna Tarrés, olímpica ella mateixa a Los Angeles 84, va agafar la natació sincronitzada espanyola quan era l'aneguet lleig dels esports aquàtics i la va convertir en una potència mundial: 52 medalles internacionals, quatre d'olímpiques entre Pequín 2008 i Londres 2012.

Aquest és l’episodi en el qual quasi parlem del Luce. Al final no. La setmana passada ja havíem decidit parlar de la polèmica del mig litre d’aigua per cerca a ChatGPT. Que potser podríem posar una mica de luce a tot plegat. Anem a estudiar en profunditat si val la pena petar la franja de ponent de centres de dades que ens xuclin la poca aigua que ens queda.

Avui ens visita Arnau Tordera, un home que no fa cançons: aixeca catedrals sonores. Nascut a Tona, filòsof per la UAB, i formació i experiència musical inabastable, ha aconseguit que reconeguts enemics de la fe cristiana com un servidor cantin a ple pulmó la seva versió metall del Virolai.

Cantant, guitarrista, compositor, actor i líder d’Obeses, l’Arnau ha aconseguit una fita gairebé impossible: fer que el rock català torni a molar.