En aquesta ocasió, he tingut el plaer de xerrar amb en Xavier Roig i Castelló. Hem començat repassant els seus orígens acadèmics a la UPC, on va estudiar enginyeria informàtica atret pel boom tecnològic de l'època.

M'ha explicat la seva etapa com a directiu en empreses multinacionals, com Schlumberger, i com aquesta experiència li va ensenyar la importància de la cultura de retre comptes.

Finalment, hem reflexionat de manera crítica sobre l'economia catalana: en Xavier ha destacat que s'ha pervertit el model basant el creixement en una immigració de baix cost que precaritza els salaris i satura els serveis públics: el creixement empobridor

Una xerrada molt reveladora!

En aquest episodi de L’altre endemà, converso amb l’Alfons Durán-Pich, directiu que ha viscut el capitalisme “des de dins” i que es defineix com a català i americà, alhora arrelat a Barcelona i marcat per París, Londres, Nova York i Stanford.

Amb el seu to d’“àrbitre incòmode”, Durán-Pich contraposa l’energia pragmàtica de l’Amèrica del “go ahead” amb una Europa subvencionada, retòrica i sense rumb clar.

Observa Barcelona amb afecte però amb una crítica severa cap a unes polítiques urbanes que, al seu entendre, degraden la ciutat i ignoren la ciutadania.

A escala global, analitza la mutació del món soviètic en un capitalisme d’oligarques, el gir de Putin cap a un capitalisme d’estat i el paper d’Europa atrapada entre Estats Units, Rússia i la Xina.

En aquest marc, es pregunta quin espai pot ocupar Catalunya i assenyala la falta de lideratge públic malgrat l’existència de molt talent preparat.

Aquest tercer episodi de L'altre endemà explora com la cultura i les humanitats tenen un pes clau en el lideratge de l’Anna Gener en el sector immobiliari, el seu “moment d’epifania” a la Torre Glòries i la decisió d’orientar-se a la bellesa i l’arquitectura.

També aborda l’impacte de la crisi financera, la necessitat de professionalitzar el sector i la conciliació dels directius. Finalment, aprofundeix en el fracàs de les polítiques en l’accés a l’habitatge i reclama més producció, parc social i col·laboració público-privada.

Més informació de l'Anna Gener a

https://www.linkedin.com/in/anna-gener-0a935b4a

En aquest episodi de L’altre endemà, Ernest Pérez-Mas conversa amb Pep Martorell Rodon sobre com convertir Catalunya en un país que competeixi per coneixement i productivitat, i no per costos baixos.

Martorell repassa la seva trajectòria, des de la física i la recerca fins a la gestió científica i el servei públic al costat d’Andreu Mas-Colell, en els anys clau de construcció i “salvament” de l’ecosistema català de recerca.

Parlen del paper d’infraestructures com el BSC, l’ICFO o el Sincrotró Alba, i de per què a Europa costa tant transferir tecnologia al mercat en comparació amb Corea o els EUA.

Martorell defensa que el principal actiu de Catalunya és el talent i que la gran oportunitat dels propers deu anys és l’adopció massiva de la intel·ligència artificial per part de pimes i indústria, per fer créixer la productivitat, el PIB per càpita i assegurar serveis públics sostenibles a llarg termini.

#laltreendema #podcast #ernestperezmas #pepmartorell

En aquesta conversa, Ernest Pérez-Mas parla amb l’autor del llibre “La revolució inevitable” Genís Roca, sobre com Catalunya pot encarar el futur digital sense perdre la seva identitat, en un món marcat per Internet, la intel·ligència artificial i la competència global.

Roca defensa que Internet “és la realitat” i que el gran repte dels propers anys és preservar la cultura catalana dins els entorns digitals i, ara, dins la intel·ligència artificial, perquè els models entenguin i respectin les cultures, no només l’idioma.

Catalunya, Europa i el món digital. Genís Roca critica que Europa ha perdut pes en la definició del “sistema operatiu del món” digital, mentre actors supranacionals com els grans gegants tecnològics operen a escales de centenars de milions de persones.

Considera que els estats nació han quedat petits per a l’economia digital i que Europa ha arribat tard a construir una governança efectiva, amb esforços fragmentats i poca coordinació real.

Cultura de país, acció i lideratge. Assegura que “Catalunya és el país més diagnosticat de l’univers” i denuncia que s’executa molt poc del que s’escriu en plans, llibres blancs i pactes, cosa que genera paràlisi per excés d’anàlisi.

Reivindica plans fets per grups petits i valents, amb objectius de doble dígit i menys por al risc, i critica que com a país ric s’ha adoptat un lideratge massa conservador.

Indústries culturals i oportunitats: Veu les indústries culturals com una gran oportunitat econòmica per a Catalunya i cita la música en directe a Barcelona (Sónar, Primavera Sound, Cruïlla, etc.) com un ecosistema on es combinen talent, tecnologia i capacitat d’innovació escalable al món.

Recorda que el país ja ha estat capdavanter en àmbits com la cuina o el domini .cat, i que la creativitat —Gaudí, Dalí, Rosalía— és un actiu que es pot convertir en motor de riquesa si s’hi aposta de manera estratègica.

Identitat, tecnologia i futur: El que no es pot perdre en cap transformació digital és la cultura pròpia i la manera catalana de mirar el món; imitar anglesos o americans només garanteix quedar sempre per darrere.

Davant la disrupció tecnològica (IA, automatització, taxis autònoms, burocràcia digitalitzada), defensa planificar bé les transicions, acceptar que hi haurà canvis profunds en la feina i entendre la tecnologia com una part de la solució, no com l’enemic.

Més sobre Genís Roca: https://genisroca.cat/

Més sobre Ernest Pérez-Mas: https://www.linkedin.com/in/eperezmas/