«Per renéixer, primer t’has de trencar.» La nit en què tot Catalunya mira el cel.
Última entrega de L’estació fantasma. El secret de Gaudí. Les llums cobreixen el cel i el que provoquen ja no és astorament. En Kenneth s’haurà d’enfrontar a allò que ha evitat tota la vida; la Violette, a allò que ha après d’ella mateixa, i la Neus, a una carrera contra rellotge per unes carreteres que ja no són segures.
Un final en què tot es trenca... i potser es pot tornar a unir.
Ficció sonora de misteri i thriller.

Un milionari que ho sap tot de tu. Una teoria sobre Gaudí que sembla una bogeria. I una nit per posar-la a prova.
Kenneth Gilliam es desperta en una sala modernista on cada moble és una rèplica perfecta d’una peça de Gaudí. El seu amfitrió no parla de venjança: parla d’una «gran obra» que fa segles que s’escriu, de Gaudí i del seu deixeble Jujol com a baules d’una mateixa cadena... i de com accelerar-ne el final. Per aconseguir-ho, li cal una cosa que només tenen en Kenneth i la Violette.
El que li mostra aquella nit canvia tot el que creia saber sobre les llums. I sobre si mateix.
Ficció sonora de misteri i thriller.

Una petjada de bota en una camisa. Una pols que ja no es fa servir. Una estació de metro que no va arribar a obrir mai.
Quan la policia va massa a poc a poc, en Kenneth i la Neus decideixen investigar pel seu compte, i la pista els porta a l’anomenada «estació fantasma» de Barcelona. Sota la ciutat hi ha una galeria que no hauria d’existir, i no és buida.
Abans, un pròleg el 1969: l’home arriba a la Lluna i Salvador Dalí té alguna cosa a dir a un parell de turistes.
Ficció sonora de misteri i thriller.