Showing results by narrator "David Espunya" in All Categories

"La Font de la Salut" és un lloc concret al món, un santuari al cor del Maestrat, i també una idea sobre la vida, la individual i la que vivim amb els altres, els qui van venir abans i els qui vindran. Aquesta história és una reivindicació de les ganes d'existir, de la puresa de les sensacions. Un recorregut sensorial pels espais, mítics i actuals, ancestrals i contemporanis. "La Font de la Salut" és, al mateix temps, una guia apócrifa.

Un professor de filosofia arrogant i hipocondríac no pot resistir-se als encants de les seves alumnes. Entre aventura i aventura, s’entreté observant ocells, sopant amb els amics i intimant amb les amigues de tota la vida. Fascinat per la potència intel·lectual d’Umberto Eco, l’existència li canvia la nit que coincideix en un restaurant de Cadaqués amb el mite que sempre l’ha guiat. Què se’n farà, del protagonista, després de la trobada amb el professore.

Apol·lo o Dionís? Saber erudit o veritat vital? Oblit del cos o ex-altació dels instints masculins? Mossèn Miquel, protagonista d'"Entre dues llums", prova de respondre a aquestes preguntes i es mou en una angoixa que l’abocarà a un destí peculiar. El narrador proposa una visió excèntrica del mite de l’immortal i sempre d’actualitat Èdip de Sòfocles, amb la qual el lector s’adonarà dels estralls que pot arribar a provocar un sentiment de culpa portat a l’extrem, condicionat per la figura materna i la poca alternativa que hi ha al fet d’haver nascut.

Tot comença amb un robatori d’uns papers del Monestir de Sant Cugat mentre a Matadepera s’està debatent sobre el procés sobiranista, a primera vista que podrien tenir en comú els afers de l’Església amb la política?, potser molt o potser res, però i si afegim un descendent del Compte Borrell, un milionari recalcitrant amb set de diners i poder, un retrat força cru sobre les altes esferes de la societat catalana, i si a més hi afegim embolics de faldilles, assassinats i segrestos.

El Raymond Bauer, l’Aleman, és un desertor de l’exèrcit nazi que, acabada la Segona Guerra Mundial, arriba a una pròspera explotació minera catalana. Aquí és rebut amb honors per les autoritats franquistes i els directius de Unión Española de Explosivos, que no dubten en oferir-li un lloc entre els seus. En Vicenç Santacreu és un noi de quinze anys, malaltís i instal·lat en la misèria de la seva família, que el 1948 aconsegueix la primera feina a La Companyia, la fàbrica de la mina de Cardona.

Gregor té un increïble talent per inventar qualsevol cosa que serà d’utilitat pel futur. Desafortunadament, és menys capaç de guarir els seus assumptes, potser perquè la ciència li interessa més que la seva pròpia vida. Aprofitant aquest desavantatge, d’altres científics li acaben robant tot. Per distreure’s de tot això, Gregor es quedarà amb la companyia dels llampecs i el teatre dels ocells.

L’aclamat i malaguanyat escriptor David Foster Wallace reflexiona sobre alguns dels aspectes més importants de la vida en aquest manifest agut i profund. A mesura que busca respostes a preguntes gens senzilles, plasma les seves creences i deduccions sobre la naturalesa humana i dissecciona sense complexos una de les decisions més importants i alhora inconscients que prenem constantment: què pensem del món que ens envolta i de quina manera ho fem.

¿Se puede arrepentir un torturador? ¿Puede amar? ¿Puede sentir ternura, ansiedad, ausencia? ¿Cómo serán los sentimientos del Lobo Morales? ¿Cómo puede alguien que destruye vidas amar otras vidas? ¿Dormirá por las noches, tendrá pesadillas o se quitará la culpa cuando llegue a casa, como si fuera un uniforme? Si pudieras elegir entre ser torturador o torturado, ¿qué elegirías? Yo nunca pregunté nada.

L’any 1940, amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l’arribada dels alemanys i amb l’angoixa d’una ciutat espantada per la imminent guerra, s’hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República. Els assassinats d’un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa.

"La mirada de l'auriga", més enllà de la trama de la nissaga dinomènida i de l'entrellat d'unes atziagues morts familiars, és una novel·la tan breu com intensa i tan esbalaïdora com poètica. Abraça tota la història de la cèlebre escultura de Delfos, a partir dels records de l'auriga que va servir de model als escultors, en un temps en què el món grec estava en col·lisió amb els bàrbars perses i cartaginesos contra els quals els grecs clamaven "no podrem mai ser / si no som lliures", al·legoria palesa de l'actual conflicte català.

"L'Escanyapobres" és la novel·la més coneguda de Narcís Oller. L'autor mostra l'avarícia i les seves conseqüències amb tres personatges centrals: l'Oleguer, la Donya Tuies i en don Magí Xirinac, el notari de la vila. Els tres personatges menyspreen tot allò que no estigui relacionat amb els diners i la riquesa i, a poc a poc, van allunyant-se de la realitat i del món que els rodeja, un món que està evolucionant: Oller mostra la industrialització de Catalunya i els canvis socials que comporta.

"L'auca del senyor Esteve" és una de les obra més conegudes del Modernisme català, creada per Santiago Rusiñol. És el resultat de fusionar un quadre de costums i l'auca, una història pictòrica en vinyetes. La novel·la està dividida en 27 parts que mostren la vida del senyor Esteve, des del seu naixement fins al creixement del seu fill, en Ramonet. Rusiñol mostra la burgesia barcelonina encarnada en aquesta família.

"La papallona" és una de les primeres novel·les en català de Narcís Oller. L'autor mostra els anys previs a la revolució de 1868 i s'endinsa en una Barcelona industrial, burgesa i educada. La Toneta és una noia pobra i orfe que treballa de modista. Un dia s'enamora d'en Lluís, un estudiant de Dret adinerat que s'ha traslladat a Barcelona per acabar els estudis. Dos mons molt diferents que es contraposen en una història truculenta i dramàtica.

"La família dels Garrigas" va ser la primera novel·la d'en Josep Pin i Soler i l'inici d'una trilogia, seguida per "Jaume" (1888) i "Niobe" (1889). La història segueix la vida d'en Ramon Garriga, que viu amb els seus fills, la seva germana i el seu nebot. Tots tenen la vida predestinada: en Ramon fill, heretarà el mas, en Jaume serà destinat al sacerdoci i la Mercè, l'única filla, es casarà amb algun noi burgès. Però tot comença a anar malament quan en Ramon descobreix que el seu hereu va amb males companyies.

"Mort de Dama" és la primera novel·la escrita per Llorenç Villalonga i Pons i és considerada una de les primeres novel·les modernistes de les Illes Balears. La novel·la és una sàtira de la societat mallorquina i gira entorn de l'agonia d'Obdúlia de Montcada, una viuda que representa l'aristocràcia, una dona avariciosa i de caràcter fort. La viuda fa d'eix temàtic amb la resta de personatges que mostren els diferents vessants de la societat de l'illa, des dels terratinents nobiliaris i aristòcrates al món intel·lectual i literari.

¿Quién era y de dónde había salido El Cazador? Aquella era una pregunta que durante años se habían hecho la mayoría de los furtivos del continente africano, sin que jamás se consiguiera encontrar una respuesta razonable. Para muchos, El Cazador era más bien parte de una leyenda que un ser de carne y hueso que cumplía siempre su amenaza de cortar la mano derecha a todo el que matara a un animal protegido, o ejecutaba más tarde sin apelación a quien, a pesar de encontrarse mutilado, reincidiera en sus actos.

A "La gran caiguda", Peter Handke ens porta a seguir a un personatge durant les seves aventures per la ciutat. El protagonista, un actor experimentat, desperta a casa d'una dona desconeguda. No recorda com o per quin motiu ha arribat allà. Començará a caminar sense rumb per la ciutat a l'espera del rodatge que comença el dia següent, i durant el seu camí es trobará a tot un conjunt de personatges a partir dels quals en Peter Handke parla de temes com la memória, la identitat i el passar del temps.

Octavio Rincón arrastra una insípida existencia como funcionario municipal hasta esa tarde en que, durante unas vacaciones en Marrakech, es testigo de la súbita muerte de Dorita, su castrante y autoritaria esposa. Perplejo ante el cumplimiento de un deseo tan largamente anhelado, y confundido entre el temor a una eventual acusación de asesinato y una embriagadora sensación de libertad, su primer impulso es vaciar el minibar.

Abel Sánchez reinterpreta el mito de Caín y Abel, el hermano al que Dios relega y el otro, el favorito, sin que necesariamente haya hecho méritos para ello. La historia se centra en los personajes de dos amigos, Joaquín Monegro y Abel Sánchez, y está contada desde el punto de vista del primero. Joaquín nos relata los muchos sufrimientos que, a lo largo de su vida, le provoca la envidia que siente por su amigo Abel. Este sentimiento se ve exacerbado cuando Abel desposa a Helena, la mujer que Joaquín amaba.

Una tarda calorosa, al senyor Turell li desapareix l'ombra i demana al famós detectiu Pi i Pi que descobreixi l'entrellat d'aquest misteri, en el qual l'ombra del senyor Turell no és l'única que ha desaparegut. Una tarda calorosa, al senyor Turell li desapareix l'ombra i demana al famós detectiu Pi i Pi que descobreixi l'entrellat d'aquest misteri. En la seva investigació s'assabenta que hi ha hagut altres desaparicions d'ombres: d'edificis, animals, estàtues... Sospita que podria tractar-se d'un lladre d'ombres.